(L)

vincent, cada cop s'apropa més.
:**

mil raons per ser feliç.

(L)

Add to My Profile | More Videos">

[2.008].

No puc començar a parlar de 2.008, sense fer referencia al 2.007.Aquest any que hem deixat enrrere, ha sigut bó, amb pinzellades fosques que han tapat alguns bons moments. Han marxat persones sense donar-me l'oportunitat de dir adéu, he vist i sentit que persones que son un pilar, perdò EL pilar per mí, patien..., altres persones han parlat per mí, fent que allò que un principi fòs bó es convertìs en un martiri, però, afortunadament sempre he tingut gent que m'ha donat suport i ha fet que un llàgrima no fòs només raó de tristessa.

2.007 ha sigut un any complet. Ha tingut de tot. N'hi han hagut de millors, i per sort (suposo), també han hagut de pitjors. Suposadament, això últim resultaria una sentencia optimista.

2.008 ha començat. Simplement. Encara no he assimilat moltes coses de l'any passat, i crec que encara em portarà uns dies mes. O setmanes.

Desitjo que aquest any sigui l'any. Però soc conscient que ha d'haver canvis. Per suposat.En realitat tots sabem que el dit de "any nou, vida nova" mai es tan dràstic, però el que si es cert es canviaran moltes coses, i totes a millor, no ho dubto, nomès afirmo.Pressenteixo (i no soc de molt sentir, almenys ara) que aquest any te moltes coses bones que deparar-nos a tots, tan en les coses més simples de la vida, com en les mes complexes.

Crec que avui, ha començat realment la meva nova vida en un any de traspàs, el 2.008. Començo amb una il·lusió que altres any no he tingut, ja que n'he posat grans esperançes.Acabem de començar l'any i no vull que en dos setmanes, se'm borri aquesta nova oportunitat que hi brinda. He de lluitar, perquè aquest any pot ser molt gran, MOLT. Sé que serà inolvidable, sé que tindrà grans moments... al desembre vaig deixar de lluitar, i ara rebo els danys col·laterals... sort, que d'un cop, aprenem a defensar-nos, i dia rere dia augmentem la nostra fortalesa, aprenem a controlar mals sentiments, aprenem a ser persones.I tinc molt clar, que l'única persona que decideix quan he de riure i quan he de plorar soc jo mateixa.

I tinc moltes, moltes ganes de riure, de captar bons moments per a que durin per sempre, de que els ulls brillin permanentment.

Crec que poques vegades, havia tingut TOT tan clar.

[inspiració...].

més i millor a:
http://www.flickr.com/photos/rockinvein/