[empty].
Suposo que el fet de sentir-se una merda [literalment], de tenir constantment la sensació que tot el treball que desenvolupes cada dia, no t'aporta res de bó a la teva feina, de veure com les persones del teu voltant no donen importancia als petits pasos que tu [tonta] creus que el dia de demà t'aportaran mes estabilitat, laboralment parlant, clar està.
A tota aquesta gent, m'agradaria que el dia de demà, sentissim, la mateixa impotencia que em fan sentir a mi, cada cop que em recorden, que la juventut, i no pas el "savoir-faire" es un grau que et golpeja, que et fa mal, i que poc a poc et destrossa per dins.
No soc mala persona, soc bona en el meu treball, ho sé, però ningú m'ha donat l'oportunitat de mostrar-ho, no donen confiança, perque ells desconfien de l'edad.
ara bé, suposadament... que he de fer jo? esperar-me a tenir 5 anys més, per a que em donin una oportunitat.
senyors, potser d'aqui 5 anys, l'oportunitat us l'he de donar jo a vosaltres.



2 comentaris:
ninah... no estic en la teva posició, pero realment em sentiria fatal si em passés a mi també. com a amiga teva que sóc ja saps que et dono tot el suport que necessitis, i més. I és més, et proposo una cosa... no t'agradaria ser tu la que prenés les decisions? Pensa-t'ho...
mua pisiosa, no estiguis tristona.
(L)
Publica un comentari a l'entrada